Seguir la denúncia

Pau trobà fàcilment la casa.  A València, el carrer Trinitaris és prou conegut.  Era una casa vella, en part mig restaurada, i en la porta un cartell d'una immobiliaria.  Cap allí s'acosta la tinent preguntant pel seu home:
— Lluís Vega?  No, ho sent, no conec ningú amb eixe nom.

Pau s'identificà
— Sóc tinent de la Guardia Civil.  Tenim l'adreça d'ell a la casa que venen a Trinitaris...

La dona obrigué un arxiu i tragué un dossier:
— Espere, que busque l'expedient.  Nosaltres tenim la casa des de fa 2 anys. La venen dos germans que la havien rebut d'un cosí segon

Tragué la fotocòpia d'una escriptura:
— El xic que busca és l'antic propietari de la casa, mire —li la deixà fullejar — Dídac i Empar Roselló, que la reberen per herència de Lluís Vega.
— Si poguera parlar amb els germans, em faria un gran favor.  No es tracta de cap delicte, estic buscant la referència d'uns quadres.
— Quadres? La casa està plena d'ells, encara que d'escàs valor.  Els germans els consideren mobles, feren vindre a un antiquari i els valorà tots per 1000 euros.  Tinga, pot cridar a Dídac a este telèfon.

Dídac Roselló fou més amable del que podria esperar Pau:
—Sí, Lluís Vega era cosí segon meu.  Morí fa uns 3 anys,de la SIDA.  Era una persona encantadora, sensible, un artista. —Continua al teléfon Dídac — Una denuncia sobre un quadre? No ho sé.  En aquella època vivia a soles.  Si desitja passar per vore el quadres que hi han, té el meu permís.  Demane-ho a la immobiliaria, ensenyant primer la seua identificació, clar...

Pau recorregué totes les habitacions.  Hi havien molts quadres antics, retrats de família més que res i alguna escena de caça.  Quan acabà de vorer les habitacions de les tres plantes, s'encaminà a l'andana.  Estava plena dels trastos més inverosimils, armaris, cadires i altres mobles:  Màquines de fa mes d'un segle, junt a baguls enormes plens de roba diversa.  

A un cantó, entre un perxer i un butacó roit, estaven els quadres.  Eren una col·lecció de 12 peces de distintes dimensions.  I entre ells, el que Pau buscava.

Quan el va vore, a pesar de la pols i l'obscuritat, caigué en el compte de la seua bellesa.  De sobte, tingué una idea irresistible:  Desmuntà el marc i el deixa ben col·locat a l'altra banda de l'habitació.  A colps trencà per els cantons el bastidor que suportava la tela com ho havia vist tantes vegades en les recuperacions de teles que havia fet la brigada.  El resultat, un paquet allargat, era fàcilment simulable a la jaqueta.  Així, isqué per la porta...

Pau entrà a sa casa

Tornar Arrere